[Site "Tarragona"] [Date "2005.08.21"] [Round "2"] [White "Juan Manuel Velasco"] [Black "Murtas Kazhgaleyev"] [Result "0-1"] [ECO "D01"] [WhiteElo "2181"] [BlackElo "2619"] [PlyCount "36"] [EventDate "2005.08.20"] [EventType "swiss"] [EventRounds "9"] [EventCountry "ESP"] [Source "ChessBase"] [SourceDate "2005.11.04"] {El 2005 vaig tenir ocasió de jugar l'Open de Tarragona per invitació del meu bon amic Arthur Kogan. Aquell dia havia canviat d'hotel i disposava de molt temps per a la preparació. Tot i així vaig vaig preferir gaudir la meva estada a Catalunya amb el sol, les platges, la "paella", el fútbol i la gent càlida. Aquell estat d'ànim positiu em va motivar al tauler i el cert es que vaig disfrutar molt de la partida. No es tracta d'una partida complicada, les variants són senzilles i l'estratègia és molt bàsica. Però té un punt estètic que la fa molt especial.} 1. d4 Nf6 2. Nc3 d5 3. Bg5 Nbd7 4. e4 dxe4 5. f3 {Coneixia poc aquesta línia. No obstant això, un mes abans, l'entrenador francès Xavier Parmentier m'havia senyalat que era una idea força interessant.} c6 $5 6. fxe4 e5 7. dxe5 Qa5 $1 {La clau. El francès m'havia dit "és bo per al negre, Tal ho va jugar una vegada". No ho vaig comprovar amb l'ordinador, però m'agradava aquesta maniobra per la seva geometria.} 8. Bxf6 gxf6 9. Nf3 Ba3 $1 {(Diagrama) [#] El primer moviment "llarg" de l'alfil negre. Aquí vaig agafar la iniciativa. Estava molt inspirat i el meu esperit es va excitar.} 10. bxa3 Qxc3+ 11. Kf2 Nxe5 12. Nxe5 Qc5+ $1 {És més precisa que pendre el cavall immediatament. El rei blanc està en greu perill.} 13. Ke1 Qxe5 14. Bd3 Rg8 15. Kf1 Bh3 $3 {(Diagrama) [#] El segon moviment "llarg" i jugada principal de la partida. El peó es fixa i la casella f3 queda definitivament feble. El mat està al caure.} 16. Rg1 Qf4+ 17. Ke1 Qe3+ 18. Kf1 Rg4 {i Velasco es va rendir. [Anotacions de Murtas Kazhgaleyev]} 0-1